ROIG
Roig d’un
sol ponent
groc
cap al migdia
cremant
per tots els racons
sense
perdre l’alegria.
Gavines
arrant del mar
sota un sol
ardent,
esquitx
d’aigua freda
entre un
airet calent.
Quan surto a
passejar
Un raig de
sol em besa la cara
Bon dia sol
roent,
bon dia
tinguis ara!
Pseudònim:
Tigre
Nom:
Gina Pomerol
Poema
seleccionat per als Jocs Florals de l’escola
|
L'ESTENEDOR
El vent que acaricia
les teles de tots els colors,
És l’estenedor
del meu balcó.
Roba neta, polida i estesa
em porta flaire
de bona olor,
mentre la roba s’estira
i es balanceja
per l’estenedor,
em quedo molt satisfet,
perquè jo ja ho tinc
tot net!
Marcel M. A.
L'OS JULIÀ
Li
vaig posar de nom
L’ós
Julià
El
vaig asseure el meu llit
Que
quiet està.
És
tot que pelutx
Color
safrà
I
té els ulls de negra vidre.
El
miro i somriu
¿no
vols jugar?
El
meu osset petit
Que quiet estàs.
Li
toco la
caraEl vull besar.
Quin
nas tan fred
El
poso al llit
El
tapo ...ja estàs
Està
adomit el meu ós Julià
Sergio Herrera
|
EL TEMPS ENFADAT
El temps està enfadat
el sol i la lluna,
tenen tanta por dels trons
que rodolen pel cel
enfosquit.
El temps està rabiós
I quan ve la tempesta
els núvols blancs se’n van.
El sol i la lluna s’han
quedat més mullats
que un peix a dins del mar.
Oriol
P
|
MELODIA
Bonica tonada
de dolces notes
que sento pel l’aire.
Encara que no et puc veure
puc sentir la dolça música
quan et sento estic alegre
fins i tot els ocells fan melodia.
Melodia que estimo
i m’emociona el cor
quan canto el cançons
amb els meus amics
Laia Gisbert Marzal
|
La nit no m’intimida
ni em fa por ni m’esparvera
m’embolcalla i m’abraça
quan sóc al llit.
Quan el sol apunta daurat
i el cap vespre arriba la
nit pinta el cel d’un
obscur blavós
i es fosca negra nit
agafo el meu llibre
que m’ensenya camins infinits.
Benet. N. C
|
LA PILOTA
La pilota tan rodona
No paren de xutar-la
I es fa una forma ovalada
Criden, xiulen, quan guanyen
Es veu la victoria florir.
La pilota tan rodona
No la paren de xutar
Rodola i rodola pels peu
inquiets
dels nens i les nenes del
pati.
Julen V.
ELS CASTELLERS
Des de la pinya
fins l ‘anxeneta
Hi ha un bon camí a fer ,
Amb un grapat de muscles
I moltes mans ipeus
La torre puja amb il.lusió
Entre tots i totes l’aguantarem ben fort:
Fem un castell d’homes i d’ones
I si cau, el tornarem a fer!
Pol M.
|
EL MAR
A prop
del mar,
volen gavines,
bufa el vent,
les veles es mouen
de tos els
vaixells.
per navegar
per l’immens oceà .
Els peixos
salten
I ballen en el seu
humit bressol.
La brisa marina
és molt agradable
Quan s’està a la
platja .
Al mar fa
molta calor
però l’aigua
està freda i salada
i molta brutícia
que s’escampa .
Pseudònim:Estrella
de mar
Nom: Michelle Soriano
|
EL LECTOR DE POEMES
Arribo de Perú.
ja se parlar Català
amb
l’ únic que em desconcentro
és
amb les paraules
embruixades.
Respiro
i llegeixo poc a poc
un
llibre, un diccionari
un
poema ...
les
paraules són un tresor!
Jalilh Matos
|
Neu olorosa, fina i blanca
Neu olorosa, fina i blanca
Et com un llençol que abraça
les muntanyes
Voles suaument amb el vent fred
Caus
poc a poc i tranquil·lament.
Guerres de neu ,
boles que es tiren
Nens i nenes que juguen amb tu
Neu perfumada , neu divertida
Vesteixes el camp a l`hivern.
Pau R
|
El
far
Sempre
mirant l’horitzó
Vigilant
els vaixells que
Pel
mar passen navegant.
El cap
et volta sense parar!
Vigila
que et pots marejar!
La teva
llum arriba fins lluny,
Guiant
els vaixells perduts
Perquè
vinguin cap a tu.
A
l’estiu o a la tardor
Faci
fred o faci calor
Continues
il·luminant
Tot
aquell que et passa pel
davant.
Tu
sempre estas content
Encara
que faci pluja o vent.
Pseudònim:Dofí
Nom:
Jana Estrada
|
LA GOMA
Jo sóc la
goma
i
estic cansada
de
que em fregueu
contra
el paper
tot
perquè
el
que han escrit
no
els ha sortit bé.
M’agrada
el meu ofici
l’ofici
d’esborrar
d’esborrar
lletres i números
que
escriviu sense pensar.
Quan
estic tancada
dins l’estoig i al calaix
em
sento sola i avorrida
i
voldria sortir a treballar.
Pseudònim:Conill
Nom: Anna Raventós
Poema seleccionat per als Jocs Florals de
l’escola
|
MAR DE CADAQUES
Mar
endins
mar
enfora.
llisques
per la sorra
des de
tots els racons.
Ones
trapelles
com el
cel blau
feu
formes boniques
pel
vent fort o suau.
Escumera
blanca
tota
plena de tresors
peixos,
eriçons, estrelles
calamars
i pops.
M’agrada
mirar, calmada
el mar
de Cadaqués
les
ones es balancegen
al
ritme del vent.
Pseudònim:Sirena
Nom: Sira Ferré
Poema seleccionat per als Jocs Florals de l’escola
|
Bandera estelada
Bandera
estelada,
sempre
estimada.
Sento
un sentiment,
dins del meu cor d’argent.
Tens quatre barres,
de colors lluents,
vermells com la sang
i
grocs com el sol resplendent.
T’estimo
perquè sóc català
català
com el rei Joan I
que
ens va ensenyar a estimar
la
nostra terra i el parlar.
Pseudònim:Esquena
de cérvol.
Nom: Pau Oliver
Poema
seleccionat per als Jocs Florals de l’escola
|
LA JAQUETA
Sóc la
jaqueta
Sóc rosa i taronja
I m’agrada estar neta.
Tinc botons blaus,negres,verds
i vermells
i em passejo per tot arreu
Estic guardada tot l’estiu
i a l’ hivern surto a
passejar
pel parc, muntanyes i
cases.
Vaig per tot arreu, amb el
fred
i a tu, t’abraço ben fort
però no
em deixis abandonada
quan surti el sol.
ALEXANDRA
HERNANDEZ SANCHEZ
|
CARGOL TREU BANYA
Cargol
treu la banya que avui plourà
I tota la terra es
mullarà.
Cargol treu el peu
per caminar lleuger
pels prats que
estan mullats.
Cargol juganer
juga amb el peu que tens.
I camina a poc a
poc
fins arribar a un
bon lloc.
Víctor Manuel Vázquez
|
Somnis
Tots els nens i nenes
no volen anar a dormir
però al final quan
somien
dormirien sense fi.
Ara una nena somia,
que es transforma en magestat
i quan es desperta
enyora
el que ha somiat!
Mils d’estrelles vigilen
que ningú s’aixequi del
llit
i la lluna canta
melodies
amb un amor infinit.
Pseudònim: ÍNDI.
Nom:
Abril Coromina
|
GRANETS DE POL·LEN
Que gran
és el bosc!
El grapat de
pol·len
que agafo
s’escampa
com el vent.
Per entre els meus
dits,
cada trosset de
pol·len canta.
El seu so és queda
entre el vent.
Sentiments
infinits
que aviat seran
flors!
Pseudònim:Rosa
Nom: Dimitry Marasov
Poema seleccionat per als Jocs Florals de l’escola
|
L'HORA DE FER EL POEMA
Es l’hora de fer el poema
I el cap ja ha pensat
prou.
I és que no sé si fer-lo
Que si un gat o que si un
ou.
L’ou rodó queda massa
carrincló
Puc fer-lo del gat esverat
No! Ja el vaig fer l’any
passat.
No ho sé! No ho sé! No ho
sé!
En blanc tinc el paper!
Carquinyoli
és divertit
però
és petit i escarranssit.
Una pluja d’idees em ve al
cap
però de tantes lletres
se m’han escapat.
No ho sé! No ho sé! No ho
sé!
Res de això em queda bé!
Avui
parò demà continuaré.
Pseudònim :
Murmura
Nom :
Pau Arrando
Poema
seleccionat per als Jocs Florals de l’escola
|
VELOCITAT DE LA LLUM
Aquesta
capsa de ferro corre tant,
que
es carrega la càrrega de la carretera,
ja
no li queda dreta,
no
li queda esquerra,
les
rodes van petant,
i
cal reposar les.
Les
rodes se’m mengen
i
cada vagada que parpellejo
vaig
mes ràpid que la llum,
em
menjo la carretera
amb
la velocitat d’un cotxe
que
fa PATAPUM !!!!!!!!!!!!!!
Pseudònim:
El futur
Nom.
Sasha B. Bowers
BOMBOLLES
Bombolles voladores
de l’ aigua i el sabó
juganeres i ràpides.
Són
divertides
perquè les puc explotar
i si la vols agafar
se’t fonen a la mà.
Sebas Carvajal
|
|
LA POR
Llana fosca que m’envolta
el sentiment de la por,
esgarrifança obscura
un tremolor color negrós.
Ella està molt ben vestida
un sentiment que m’entra al cor
m’arrauleixo en la tristesa
i el cor batega fort.
Entro en un absolut silenci
que cada cop es fa més gran
fins que arriba l’alegria
i la por em va passant.
Pseudònim:
Dimoni escuat.
Nom:
Nico Ravanal
Poema
seleccionat per a presentar als
Jocs
Florals 2013 del districte de Gràcia
|
La meva samarreta
Jo tinc
una samarreta blanca,
blanca com la neu
amb un dibuix d’un gos
gran i bonic.
La meva amiga Gina
Me l’ha dibuixat
Per fer-me un regal
El dia que he fet nou
anys
La porto casi cada dia
A l’estiu quan fa calor
I de tant que l’estimo
La porto dins del meu
cor.
Pseudònim:
Vikinga
Nom: Viki Bihari
|
Poema "La Ginesta", de Joan Maragall
La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
La Mimosa
Avui la mimosa altiva
se m´ha posat al davant
tota plena d´arracades
i pènjolls i fils daurats,
S´ha fet una minyonassa
que no ho hauria dit mai:
tan xica que la plantàrem
i tan prima d´un sol tany!...
Ara fins m´ha fet respecte
amb aquesta majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa ençà i enllà...
Dèu te guard galant minyona!...
Mil perdons...que Dèu te guard!
JOAN MARAGALL - 8-11-1909
L'ametller
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
però en tens tota l'alegria.
Joan Maragall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada